Sabotatge i vagues, eines dels obrers en conflicta amb la patronal

Pobre Quintana! Sabotatge al Quintana!

Qui és aquest Quintana que s'autoanomena escriptor?

No val li la pena de buscar a Google què ha fet.

Es queixa dels treballadors que feren vaga en el Prat i no diu ni tan sols perquè fan vaga. Ves a fregir punyetes, noi!

Perjudicaren als passatgers d'avions. Amb aquests si té solidaritat.

I somia amb les dictadures el molt ximplet, un temps que al menys les manis no podien durar més de d'una hora.

I ens recomanen un llibre que fa la autocrítica del 68. Deu éssers d'aquesta fauna abundant dels que varen rapidement canviar de camp i oblidar-se que existeix la lluita de classes. Un manat de llepaculs que ara escupen i reneguen d'haver estat en partits d'extrema esquerra, fumat algun porro, fer sexe lliure, robar com a mínim algun llibre, etc. Potser ni tan sols res d'això. Potser sols va llegir algun llibre del 68 i alguna pel·lícula.

Les llibreries estan plenes d'escriptors que diuen que de joves foren irresponsables, influenciats per l'ambient, que creien en utopies i llibertat, etc. I ara estan meravellats amb el Borbó.

Com es pot tan arrossegat com per criticar a treballadors que fan vaga?
Es que està buscant feina en un diari oficial? Es por ésser més llepaculs?

Aquests encorbats als que manen els hem de sabotejar.

Una vaga il·legal és sabotatge per aquest senyor.

En canvi una vaga legal ja no és sabotatge. Es una desfilada

Es normal que el que sembra odi i sabotatge, recolti sabotatge. Els obrers li han de tornar aquestes crítiques al dret a manifestar. S'ha de parar els peus a tns mamarratxos que despotriquen impunement dels obrers, les seves vagues i manifestacions.

Vaga o sabotatge?

No, no és acceptable, ni moralment ni jurídicament, una vaga salvatge com la que es va produir divendres passat a l’aeroport del Prat. Un país que mínimament s’apreciï no pot permetre, ni menys encara passar per alt (com temo que succeirà) que, sense cap mena d’avís, sense complir cap de les normes previstes en matèria de convocatòria de vagues (dret que ningú no discuteix), els empleats d’un aeroport el posin de cap per avall, bloquegin les pistes i impedeixin durant tot un dia que cap avió hi aterri ni hi pugui prendre el vol. I per si això no fóra suficient, que tot això es produeixi el dia en què s’inicien les vacances d’agost, les més populoses de tot el país.

Un estat amb cara i ulls no pot permetre una cosa com aquesta, perquè això és deixar-se dur per l’anarquia, i en el moment en què regna l’anarquia, deixa immediatament de respectar-se l’estat de dret, última i suprema garantia d’un sistema democràtic i de llibertats (un sistema que, precisament, permet de fer vaga als obrers).

En una dictadura, la revolta dels empleats de terra de l’aeroport del Prat hauria durat no més d’una hora, com no durà més d’una hora aquella famosa vaga de pilots de fa no sé quants anys en el moment que el govern els va militaritzar. Però això no són solucions democràtiques. La democràcia exigeix el respecte a la norma presa democràticament. I les autoritats espanyoles farien molt de mal al sistema si passessin per alt el sabotatge que es va produir divendres al Prat.

Novetat: Llegiu la nova novel·la de Josep Maria Quintana, "Les revolucions perdudes": Una autocrítica de la generació que va descobrir el seu compromís polític entorn del Maig del 68